dimecres, 24 de juliol del 2013

LESCUN

Extenses fagedes d'explotació comunal, verdes praderies coronades per llacs i esbeltes catedrals calcàries d'entre les més belles del Pirineu, com és el cas de les Agulles d'Ansabere, conformen un paisatge natural que al Circ de Lescún encara guarda una íntima i harmònica relació amb els seus habitants.
Una vall amb una forta identitat pròpia refermada en una cultura pastoril i ramadera que encara perviu amb força, que és un bon exemple d'arquitectura popular amb carrers empedrats o teulades de pissarra i que fins i tot va mantindre durant molt de temps una parla pròpia molt dialectalitzada dins de l'occità.
Un mosset de Pirineu que sap a formatge i encara no coneix les presses.


4 comentaris:

  1. He premiat el teu bloc: http://dolorsjimeno.blogspot.com.es/2013/07/premi-dardos.html

    ResponElimina
  2. Que bònic es Lescun i les seves muntanyes.

    Salut Vicent

    ResponElimina
  3. Dels llocs bonics i amb personalitat del Pirineu, especial.

    ResponElimina