TERRADETS - Mescalina 500mt 7a

Llarg i preciós itinerari amb un traçat molt ben trobat que supera esta gran paret d'una manera lògica i evident. Escalada quasi sempre en placa, tot i que trobarem alguna fissura i alguns trams desplomats, amb uns primers llargs més fins i una segona part més vertical i amb ambient. Tots els llargs interessants.

Via totalment equipada amb roca boníssima i molt compacta polida per la freqüentació. De les imprescindibles del congost, magnífica.

MONTREBEI - Increduls 430mt 7a+

Molt bona via amb un traçat ben trobat que manté la seua personalitat entre la Latin i Corbeau. Escalada lògica i evident predominantment en placa, sostinguda en 6b-6c i generalment en bona roca, tot i que n'hi han trams d'anar amb compte. Màximes dificultats concentrades en seccions a bloc plaqueres i gens fàcils. Via amb ambient, equipada amb espits i pitons per damunt de 6b i molt recomanable en general. Joc complet d'aliens, friends fins al 3 i tascons.

Alguns llargs destacables com el segon, la fissura del tercer, la travessa del cinqué o l'esplèndid i difícil mur del nové.

PONOTX - Cielo e infierno 250mt 6c+/ Ae

Magnífic traçat combinat que amb l'apertura dels dos llargs d'eixida directes, Directa al cielo, arredonix un itinerari vertical, mantingut i variat del tot recomanable.

El llarg d'artificial ho passàrem per la veïna via de Los gomez, sent la resta una succesió de bons i diversos llargs d'escalada lliure semiequipada amb molt bona roca en general, desploms,plaques compactes, travesses i alguna fissura.

Destacables la cinquena tirada en diagonal cap a l'esquerra o el preciós mur del primer llarg de la directa al cielo. Joc complet d'aliens i friends fins al 2.

PENYA ROC - Babilonia 240mt 7b+

Magnífic traçat que en la seua part central supera un imponent i vertical bastió difícil i exigent. Escalada dual que combina llargs de fissura nets amb plaques tecníques de gota d'aigua completament equipades però que obliguen a escalar.

Excepte el primer llarg, herbós i antipàtic, via excelent molt ben trobada que es completa amb el preciós i disfrutón mur final de The phantom, un xicotet regal després de les penuries de la part central.

Joc complet d'aliens, tascons i friends fins al 3 repetint alguns mitjans.

Una de les millors vies de la zona que no ens deixarà indiferents.

PUIG CAMPANA - Julia 150mt 6a

Gran clàsica del sector central i una de les millors vies de la Costa blanca al seu estil i dificultat. Itinerari  molt evident per un sistema de succesives fissures on destaquen especialment la segona i la quarta tirada, ambdues per magnífiques bavareses verticals molt agraïdes en canto. 

Excelent qualitat de roca en tot el recorregut per a aquesta via del tot recomanable. Joc d'aliens i friends fins al 3 seràn necessaris per a completar l'assegurament.

BENIMAURELL - CAVALL VERD

La Vall de laguar és un esplèndid balcó on gaudir d'una meravellosa postal del Mediterrani. No sols això, també és una preciosa vall de muntanya amb bonics pobles, nombroses fonts d'on brolla l'aigua fresca i neta, oliveres, armelers o cirerers que amb el seu cromatisme divers i canviant embellixen el paisatge segons l'estació de l'any.

A més a més l'emprenta històrica se'ns farà palesa a cada pas que donem per qualsevol dels racons de la vall, tant si agafem el camí de les Juvees com si pujem al Cavall verd entre d'altres. La pujada al cim del Cavall, a banda de fer-nos gaudir d'una magnífica panoràmica de la Vall de Pop, Dènia, el Montgó o la Serra de segaria, és una pàgina d'història a l'aire lliure. Amb el decret d'expulsió dels moriscos, el 25 de Setembre de 1609, milers d'aquests es refugiaren als indrets dels voltants del Cavall fins que les tropes cristianes els bandejaren definitivament al Pla de Petracos.

Compta la llegenda que el profeta els enviaria un cavall verd alat per salvar-los...

PARCO NAZIONALE DELL ABRUZZO

Ascensió al cim més alt del Molise, el pic Meta, des del passo dei monasci dins del parc nacional dell Abruzzo, un espai natural símbòlic e important ja que va ser el primer espai protegit a Italia. Extenses fagedes i rouredes entapissen el paisatge a les zones baixes amb el seu cromatisme canviant, mentre que la neu cobrix de blanc els principals cims del parc. Tot junt conforma un hàbitat ideal per a especies mítiques com l'ós bru, amb una població  estable que voreja la quarantena d'exemplars, els llops o els més fàcilment visibles camoscis.