PETIT ASTAZOU Aresta NO 500m V

Preciosa activitat en conjunt que sense tindre una escalada mantinguda, vertical o de gran qualitat gestual ens oferix un grandiós ambient i unes amples i espectaculars panoràmiques d'algunes de les muntanyes més representatives dels Pirineus com ara la nord del Monte Perdido, el cilindro de Marboré o més al fons els massisos del Vignemale i la Munia.

Recorregut molt complet amb un llarg descens que pot considerar-se una part igual d'important de la jornada que la mateixa vía. Sense dubte un must Pirinenc per a qualsevol que valore el paisatge com un element indisociable de la pròpia activitat.

LEYVA - Historia intermnable - Carnaval - Carrillo-Del campo

Servisca esta entrada d'homenatge pòstum a nivell esportiu per al nostre benvolgut Moniat, a qui li ha esdevingut una sobtada sobredosi de bossa nova i deixarà d'acompanyar-nos en pròximes batalles.

No oblidarem fàcilment el seu el.legant estil d'escalada, la tenaç i constant devoció que li profesava a l'arròs al forn o com era capaç de tornar a vibrar anys després amb qualsevol tema de Megadeth.
Bona collita de víes per cap d'any amb La historia interminable, 6b+, i el seu magnífic últim llarg de fissura, Carnaval, 6a+, i la bellesa clàsica de la primera i tercera tirada o la Carrillo- Del campo, 6b, variada i de gran qualitat tambe. Ben interessant, sobre tot per les precioses panoràmiques i la perspectiva que oferix la baixada de la paret de Leyva, és l'ascensió al Morrón de Espuña caminant des de El berro.
No podem concloure este epitafi sense fer memòria de la hospitalitat i bona taula que ens va oferir el Mesón Sierra Espuña i l'amable xic que ho conduïx,  amb uns bons rostits de xai i entrecottes encertadament regats amb les reponedores i delicioses ampolles de Pacheco.

TOZAL DEL MALLO

Recull d'algunes fotos antigues escalant al Tozal del Mallo d'Ordesa, una de les parets més emblemàtiques del Pirineu e inmersa en un ambient vertical, sever i envolvent per l'espectacularitat del paisatge. La clàsica més fàcil i assequible per una primera aproximació sería la Ravier. Molt bona i disfrutona en el seu grau de dificultat, 6a, excepció feta del passatge esbarós de la xemeneia i amb una escalada vertical ben provëida de canto i abundants pitons per a no patir. El següent pas vindría a ser la combinació de la part baixa de la Brujas amb la superior de la Franco-Espanyola. Amb una dificultat mitjana, 6b+ i 450m, és una vía mantinguda de gran ambient amb un recorregut aeri i espectacular en tot el seu desnivell, sense dubte una ruta imprescindible i tot un must Pirinenc. Tancant el triplet estaría una tercera recomanació 100% Ordesa, la vía Anthropos. Escalada amb totes les característiques bàsiques de la vall, on destaquen uns primers llargs de navegació entre blocs, un diedre central magnífic i un mur final imponent amb les màximes dificultats de la vía, pas de 7a i una mica de pila per a encadenar.

CAMPANILLE BASSO Diedre Ferhman 450m V

Clàsica imprescindible de Brenta pel seu lògic i estètic traçat, la bona qualitat de roca i les seues baixes dificultats que ens permetràn gaudir d'una jornada redona. Escalada vertical i sostinguda en el seu grau, disfrutona per la gran quantitat de canto que anirem trobant a cada pas i no exenta d'ambient de paret.

Tremenda sort la que tingueren les meues ulleres, i jo per extensió, ja que despres d'un " salto al vacío " s'estamparen en una repisa i una parella de catalans que venía darrere les va poder arreplegar.

CIMA D'AMBIEZ Via della soddisfazione 250m 6b

Vía perfectament resumida en el seu nom. Bona roca, no massa llarga, dificultats asequibles, còmoda aproximació, situació en un idílic i molt agradable racó del massís, vistoses panoràmiques dels cims de la Presanella quan terminem la ruta, refugi tranquil i acollidor sense molta gent que servix com a base...satisfacció és la paraula.

BRENTA ALTA Detassis 550m 6b

Gran itinerari amb una primera part, nou llargs, esplèndida i mantinguda en molt bona roca. Segona part una mica menys vertical i més fàcil però sense perdre l'interés en cap moment. Dificultats obligades, semiequipada amb pitons, recorregut lògic trobat amb la mestria pròpia de l'època i vía clàsica del tot recomanable, un must de Brenta.

Dia de sol alternat amb moments boirosos que li van conferir un ambient especial a la ruta.

MALI

Una xicoteta mostra del viatge a Malí amb Josep i Quique: Nadius traguent fang del Níger per a construir les cases, l'impressionant silueta del massís de la Mà de Fàtima, vivendes del poblat baix les parets, pobles del País Dogon, mercat a Mopti, sopar de cap d'any, Pierre "tanqueta" i algunes fotos d'escalada... que per alguna cosa anàrem.