Amb els seus matins a l'ombra el Cabeço d'or és presenta com una bona opció per als mesos de Maig a Setembre si volem fer vía llarga sense patir els excesos de Lorenzo. Lloc agradable i tranquil envoltat de roca per totes bandes amb un bon grapat de rutes de tots els estils, que sense ser les milors del món sempre ens faran tornar. Després d'un temps sense passar-me, les últimes visites havien sigut al sector friki, este any he apuntat un parell de víes equipades, encara que l'activitat aperturista dels últims anys m'ha deixat alguns deures pendents i amb ganes de revisitar víes com la Zarabandarra o El don de volar. De les dos víes fetes, ambdos recomanables pero sense ser cap meravella, destacar el simpatic final en travessa del Espolón Cipol o el magnífic i tècnic mur a la part alta de La chica sputnik si empalmem el quart i cinqué llarg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada