Vía típica D'Ager amb les característiques pròpies de la paret, es a dir llargs preciosos sobre roca magnífica esguitats d'algunes repises i terraces que li lleven caràcter i ambient a l'escalada. En conjunt la ruta és prou recomanable sense ser un viote, i te trams realment bonics com el segon i tercer llarg o un parell de murs al final. Escalada variada amb sostrets, adherencies, fissura, pasos a bloc i tirades més de continuïtat. L'últim llarg el feren per un esperó més fàcil a la dreta de l'eixida original de la vía. Com sempre un plaer arribar al cim dels Puntals D'Ager i poder gaudir de la privilegiada panoràmica del Pirineu que ens oferix el lloc, tot i que la foto no li fa gens de justicia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada